Esti miércoles 10 de xineru a les 19h hai cita col celtismu nel Centru de Cultura Antiguu Institutu de Xixón. La Fundación Belenos y la Fundación Municipal d’Educación, Cultura y Universidá Popular de Xixón entamen una mesa redonda y doble presentación entitulada Interceltismu y celtismu musical, una vía atlántica abierta al mundu. Nella van participar tres figures claves d’esti movimientu n’Asturies –Ignaciu Llope, Lisardo Lombardía y Llorián García– y el músicu gallegu Carlos Núñez pa presentar dos obres recientes d’esta temática: el llibru El Celtismu Musical Asturianu y el discu Celtic Sea de Núñez.
A finales del 2023 la Fundación Belenos y Goxe Producciones asoleyaben El Celtismu Musical Asturianu, un llibru col que conocer fondamente esti movimientu musical y el so desarrollu n’Asturies. Nél, trátense cuestiones distintes d’un fenómenu perimportante nel devenir de la música d’espresión asturiana históricamente y, mui especialmente, dende los años 70 hasta l’actualidá. Coordináu por Ignaciu Llope, les más de 200 páxines recueyen les ponencies del XX Seminariu d’Estudios Asturianos de la Fundación Belenos, celebráu en La Puela (Ayande) en payares del 2019.
L‘Antoxana d’esti llibru ta escrita pol prestixosu músicu gallegu Carlos Núñez, que tamién ta acabante d’asoleyar un álbum nuevu entituláu Celtic Sea. El gaiteru va presentalu en directo esti vienres 12 a les 20.30h nel Teatru Xovellanos de Xixón y, aprovechando la so visita a esta ciudá, va participar nesta mesa redonda. Xunto a él va tar el coordinador d’El Celtismu Musical Asturianu, Ignaciu Llope; l’ex director del Festival Interceltique de Lorient y figura clave del celtismu asturianu, Lisardo Lombardía; y el gaiteru y musicólogu Llorián García. Cuatro pernomaos ponentes pa una cita que promete ser apasionante pa tolos siguidores d’esta escena.
Una obra imprescindible
El Celtismu Musical Asturianu ye una ferramienta fundamental de consulta y divulgación d’un movimientu al que pue considerase’l más trescendente de la historia musical recién d’Asturies. Ente los artículos que recueye destaquen: «El celtismu musical asturianu: un averamientu críticu» (Ignaciu Llope), «¿Dexó buelga’l celtismu na música asturiana?» (del Director del Muséu Internacional de la Gaita, Alfonso Fernández), «Llembrances d’un camín iniciáticu. Notes sobre los comienzos del folk y l’interceltismu nos años 80 del sieglu XX» (del ex Director Xeneral del Festival Intercélticu de Lorient, Lisardo Lombardía), «Rock’n’gaita: cuando los celtes empuñaron les guitarres eléctriques» (Xune Elipe, componente de Dixebra) o «Diálogos ente un bouzouki y una pandereta: acordes de nostomanía y el poder de percutir piel» (Leticia Baselgas y Rubén Bada, componentes de L-R); completándose con otros que traten sobre’l Memorial Remis Ovalle» (Fe Santoveña), el Festival Intercélticu de Lorient (Iñaki Santianes) y el vigulín n’Asturies (Dolfu R. Fernández), encargándose del Piesllu l’escritor y académicu Roberto González-Quevedo.





