Ye indudable que Lisardo Lombardía ye una figura fundamental de la música contemporánea asturiana y esta selmana van ser dos los reconocimientos que va recibir pol so llabor. El miércoles 26 la sala de cámara del Auditoriu Príncipe Felipe va acoyer a les 20h l’actu d’entrega del Premiu Internacional de Folclore “Martínez Torner” que s’anunciaba va unes selmanes. D’otra banda, el sábadu 29 a les 20.30h en Piedrasblancas la Banda Gaites Castrillón va entrega-y la Gaita de Oro de los sos gallardones anuales.
«Lisardo Lombardía va recbir la máxima distinción de la Banda Gaites Castrillón pol so firme compromisu cola promoción de la música folk y tradicional asturiana dientro y fuera d’Asturies como productor musical, fundador del sellu Fonoastur y presidente del Festival Intercélticu de Lorient, cargu que caltuvo hasta l’añu 2021″, desplicaron dende esta agrupación tradicional que votó n’asamblea de la so xunta directiva la entrega de la Gaita de Oro.
El sábadu 29 la parroquia Santa María Madre de la Ilesia de Piedrasblancas va acoyer l’actu d’entrega del premiu na que la Banda Gaites Castrillón va poner música a un actu abiertu a tol mundu que quiera asistir. L’actu d’esti miércoles n’Uviéu del Premiu Internacional de Folclore “Martínez Torner” tamién ye abiertu.
Una vida dedicada a la música’l país
Lisardo Lombardía Yenes nació en Llaviana en 1955. Foi ún de los fundadores del colectivu Belenos, grupu d’estudios etnográficos asturianos; creador y director artísticu de les Nueches Celtes d’Uviéu, del Festival d’Arpa Celta y del Festival Oviedo Folk durante los años 80-90. Dende 1985 venceyóse al Festival Intercélticu de Lorient, a lo primero como delegáu y llueu como director xeneral dende 2007 hasta 2021. En 1987 creó la empresa discográfica Fonoastur y desendolcó un trabayu intensivu de grabación y de distribución de música, cola producción de más de 150 referencies discográfiques ente les que s’alcuentren dellos de los discos más destacaos del folk y la música tradicional asturiana. Tamién dirixó’l Club Prensa Asturiana del diariu La Nueva España.
La so actividá bayurosa en defensa de la cultura asturiana y del interceltismu llevólu a recibir prestixosos reconocimientos. Dende 2009 ye miembru del Conseyu Cultural de Bretaña. En 2015 recibió la Medaya de Plata d’Asturies; en 2021 la de la ciudá de Lorient y del Institutu Cultural de Bretaña. Finalmente el Ministeriu de Cultura de la república Francesa nomólu como «Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres». En 2022 tamién foi nomáu Académicu d’Honor de l’Academia de la Llingua Asturiana y recibió l’Urogallo Especial del Centru Asturianu de Madrid.



