Dende 2022, el Festival Intercélticu de Lorient fai un apueste por axuntar a más d’una docena d’artistes de les ocho naciones celtes nel espectáculu Celtic Odyssée. Esta cuarta edición va cuntar con Rubén Bada na representación asturiana, que yá tocara nel proyectu en 2023 xunto a José Manuel Tejedor. Silvia Quesada tamién punxo la so voz na cabera edición. Celtic Odyssée #4 preestrenóse nel Teatru de Lorient el sábadu 29 de marzu y va poder vese’l xueves 7 d’agostu nel espaciu Le Palais del FIL 2025. Dellos díes dempués, van volver xubise al escenariu en Les Traversées de Tatihou, en Normandía.
Nesta cuarta edición, Calum Stewart (Escocia) –uilleann pipe o gaita irlandesa y flautes- ye’l direutor artísticu del proyectu. Xunto a él, Yann Le Bozec (Bretaña) -contrabaxu- y Liam Roudil (Brittany) -guitarra- formen la House band, esto ye, el grupu que trabaya sobre los igües dempués de que cada participante propunxera una esbilla de melodíes del so país. Amás d’ellos y de Rubén Bada, nesta Celtic Odyssée #4 andechen Ali Hutton (Escocia) -gaita-, Annie Baylis (Cornualles) -vigulín y voz-, Elodie Jaffré (Bretaña) -voz y bodhrán-, Isla Callister (Isla de Man) -vigulín y voz-, Jordan Price-Williams (Gales) -violonchelu y voz-, Kathleen Maclnes (Escocia) -voz-, Lauren MacColl (Escocia) -vigulín-, Zoë Conway (Irlanda) -vigulín y voz-, Sophie Stephenson (Escocia) -danza- y Xabier Díaz (Galicia) -gaita, voz y percusión-. Esta llarga llista amuesa que nel proyectu, como destaca’l músicu asturianu, «la paridá ente muyeres y homes ye condición indispensable».

Según rellata Rubén Bada, cada artista propón, amás de la esbilla de temes, les sos igües. Trátase d’un trabayu collaborativu y d’intercambiu nel que cada músicu va amestando la so parte instrumental o vocal dientro d’esi estilu orixinal, un procesu que resulta nuna pieza nueva que caltién les blimes de la orixinal. Nel espectáculu, amás d’interpretase un cantar nel qu’él ye solista, toquen un set de melodíes tradicionales asturianes. El so exemplu y la participación asturiana nes caberes ediciones son una amuesa de que «la xente que facemos música n’Asturies tamos al nivel pa ser parte d’estos alcuentros», como él mesmu declara.

Reflexonando al rodiu d’eses conexones intercéltiques y les implicaciones musical derivaes d’elles que tola xente que s’avera a Lorient cuando’l festival pue sentir, pero que nesti proyectu son entá más evidentes, asegura que «la música celta como tal nun esiste», sinón que «lo qu’esiste son delles tradiciones musicales, con estilos estremaos dientro de cada tradición y que pueden tar más o menos rellacionaes ente elles». Añade, amás, que «conocer toos estos estilos como músicu interésame muncho, y amás ye una ferramienta super valiosa pa poder entender meyor la mio cultura como dalgo que ye parte d’un entornu mayor que nos da identidá y futuru».
Celtic Odyssée ye, a la fin, un proyectu perinteresante y complexu nel qu’artistes venceyaos a la música de raigañu de los sos países alcuéntrense pa facer un espectáculu a comuña, pero, como recuerda Rubén Bada, hai una falta de medios que dificulta qu’estes conexones perduren, medren y tresformen la industria musical. Nello afonda: «Personalmente paezme que la falta de conexones colos países del nuesu entornu son una torga pal espoxigue de munches industries que podríen aprovechase d’esa cercanía. Ente elles, la cultural. Nun mirar pal Arcu Atlánticu paezme un error».




